Criança positiva en moments crítics: com donar suport a les criatures quan més et necessiten
- UPV/EHU
- Jul 7
- 3 min de lectura
Actualitzat: Sep 16
Convertir els moments estressants en oportunitats per a la connexió
Tota família passa per moments difícils, ja sigui un gran canvi de vida com una mudança, l'arribada d'una nova criatura, una malaltia o les onades emocionals del creixement. Aquests moments poden ser caòtics i aclaparadors, però també ofereixen una oportunitat única: connectar més profundament amb la vostra criatura i ajudar-la a construir una força emocional duradora.
La criança positiva en moments crítics consisteix a presentar-se, no amb solucions perfectes, sinó amb empatia, presència i un cor tranquil.
Què són els "moments crítics" de la infància?
Els moments crítics són períodes d'estrès, transició o trastorn emocional. Aquests inclouen:
Començar una nova escola
Experimentar separació o conflicte parental
Adaptant-se al naixement d'una germana o germà
Afrontar una malaltia o una pèrdua a la família
Aquests esdeveniments poden sacsejar la sensació de seguretat i rutina d'una criatura, i sovint provoquen canvis de comportament: aferrament, rebequeries, silenci o regressió.
En comptes de preguntar "Què li passa?", intenta preguntar:
"Què necessita de mi ara mateix per sentir seguretat i connexió?"
Aquest canvi de perspectiva és el cor de la criança positiva.
Principis clau de la criança positiva durant els moments difícils
A continuació t'expliquem com pots aportar connexió i seguretat emocional fins i tot als moments més difícils:
1.
Sigues emocionalment present
No et precipitis a arreglar-ho o a distreure-ho. Accepta els sentiments de la criatura. Deixa-la plorar, enfadar-se o sentir por, sense intentar que s'aturi.
«Sóc aquí. Veig que això és molt difícil per a tu.»
La teva presència tranquil·la envia el missatge: "No estàs sola".
2.
Mantenir les rutines estables
Durant els trastorns, els rituals familiars es converteixen en àncores emocionals. Llegir un conte abans d'anar a dormir, menjar en família o abraçades matinals aporten una sensació de normalitat i seguretat.
3.
Comunicar-se amb empatia
Quan les emocions estan a flor de pell, la connexió importa més que la correcció. Prova:
«Veig que això no és fàcil. Ho resoldrem conjuntament.»
En comptes de: "Deixa de fer això!"
L'empatia no excusa el mal comportament, però sí que crea espai per a la comprensió i la resolució de problemes.
4.
Ensenyar eines senzilles d'afrontament
Model d'autoregulació: respiracions profundes, etiquetar els sentiments o utilitzar un espai de calma. Quan les criatures veuen que t'enfrontes a les coses, aprenen a fer el mateix.
Intenta practicar: "Respirem tres vegades" o "Pots anomenar el que sents ara mateix?"
5.
Lidera amb amor, no amb por
No cal que siguis perfecte, només que siguis present. Fins i tot si no saps exactament què fer, mantenir-te emocionalment disponible és el que realment importa.
Per què funciona: la ciència de la connexió segura
Les investigacions mostren que les criatures que se senten recolzades emocionalment durant moments difícils:
Desenvolupen una regulació emocional més forta
Són menys propenses a tenir problemes d'ansietat o de comportament
Construeixen millors relacions i autoestima
El resultat? Una criatura que se sent profundament vista i recolzada, fins i tot en el caos, es converteix en una persona adulta que sap com afrontar la vida amb confiança i resiliència.
Reflexió final: cada repte és una oportunitat per connectar
No sempre tindràs les respostes. I això està bé. El que més importa és mostrar empatia, fins i tot quan la vida sembla complicada.
Quan la vostra criatura se sent desbordada, la vostra presència —tranquil·la, constant i amorosa— pot ser l'àncora que més necessita.
Comentaris